POEMES OBJECTE DE CHEMA MADOZ

Planxa l'hotel

A on vas a planxar l'orella.

Erupció

Volcà en erupció.

Idees reflectides

Idees tan clares que es veuen reflectides amb la llum.

Teatre màgic.

El teatre es màgic com les nits de lluna plena.

El carrer s'ho empassa tot.

carrers bruts.

Naturalesa artificial.

Tot ara és electrònic.

Instancia

Luciano Bertuzzi, nascut a Santa Fé, Argentina el 20 de Novembre de 1993, estudiant de l'IES Castelló d'Empúries, amb DNI núm 12,123,123A i amb domicili a Empuriabrava, C/Alzina, núm 00, (CP 17487), telèfon 666 666 666.

EXPOSO:

1. Que, com a delegat de la clase de 4t C de ESO, volem optar per un canvi de tutora i professora de català.

2.Des que hem començat el curs, la majoria de dies sempre arriba tard, prenent-se

el seu temps i bevent-se el seu cafè. La classe no comença fins que ella acabi amb

el seu cafè. Es canvia de roba una vegada per setmana i molt rares vegades es

posa colònia, i la que utilitza és pitjor encara. La matèria que ensenya, l'explica

malament, ràpid i no deixa que ningú li faci preguntes sobre el tema. S'inventa

excuses que havia posat deures només per posar faltes sobre no haver fet els

exercicis. Utilitza un vocabulari vulgar exagerat i amb mal to i menyspreu cap a

l'alumne.

Per tot això,

DEMANO:

Que ens permeti aquest canvi de tutora per tal de fer classe amb normalitat i tenir una tutora digna d'aprendre d'ella.

Cosa que esperem obtenir.

Castelló d'Empúries, 15 d'Abril de 2011





SRA. DIRECTORA DE L'IES CASTELLÓ D'EMPÚRIES.

Dimarts amb Morrie

Entro a l'aula, m'asseg i no dic res. Els miro, em miren.

Tothom riguen, però jo continu limitant-me a estar callat, en un moment es fa un silenci enorme i se senten els sons més petits, el radiador roncant a la cantonada de l'aula, els esbufecs nasals d'un dels alumnes grassonets.

Alguns de nosaltres estem agitat. ¿Quan dirà alguna cosa? És mouen, miren cap els costats de la classe, el rellotge. Alguns estudiants guaiten a fora per la finestra, fent veure que estan de tornada. Això duran uns bons quinze minuts,

fins que finalment vaig trencar el silenci amb un xiuxiueig:

_ Què passa aquí? _Vaig preguntar.

Aleshores comença lentament una discussió _que és el que havia volgut tota l'estona _sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes. ¿Per què ens incomoda tant, el silenci? ¿Per què ens sentim millor amb el soroll?