Entro a l'aula, m'asseg i no dic res. Els miro, em miren.
Tothom riguen, però jo continu limitant-me a estar callat, en un moment es fa un silenci enorme i se senten els sons més petits, el radiador roncant a la cantonada de l'aula, els esbufecs nasals d'un dels alumnes grassonets.
Alguns de nosaltres estem agitat. ¿Quan dirà alguna cosa? És mouen, miren cap els costats de la classe, el rellotge. Alguns estudiants guaiten a fora per la finestra, fent veure que estan de tornada. Això duran uns bons quinze minuts,
fins que finalment vaig trencar el silenci amb un xiuxiueig:
_ Què passa aquí? _Vaig preguntar.
Aleshores comença lentament una discussió _que és el que havia volgut tota l'estona _sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes. ¿Per què ens incomoda tant, el silenci? ¿Per què ens sentim millor amb el soroll?
0 comentarios:
Publicar un comentario